logo ebreguia

Les Comarques

Les comarques de l'Ebre són la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, però no podem negar que les aigües del Priorat i el Matarranya també deriven a l'Ebre i geogràficament formen part del mateix territori.

LA COMARCA DEL MONTSIÀ

La serralada del Montsià dóna nom a la comarca més meridional de Catalunya, frontera amb el País Valencià i Aragó, i emmarcada entre els rius Ebre i Sénia, la mar Mediterrània i el massís dels Ports.

A la riba de la vella Mar Nostra i del riu més cabalós d’Ibèria, els testimonis de l’home són autèncitcs i nombrosos (l’art rupestre, els poblats ibèrics, els castells i les torres...), però aquí estem a la Catalunya Nova, i això es nota en el parlar obert, i en el caràcter espontani i xalador que caracteritza la gent de les terres del sud.

L’allunyament i un cert aïllament geogràfic han preservat aquest petit món a la vora de l’Ebre, on es conrea l’olivera, l’arròs i el taronger; on floreixen els cirerers i els baladres, on pots trobar tant el margalló com el faig, els flamencs i les cabres salvatges; aquí es pot degustar la cuina del secà, de l’horta, de la costa o del Delta; i el treball es reparteix entre el camp, el bosc, la pesca, les salines, l’elaboració de terrissa o la industria del moble.

El contrast dels paisatges, la diversitat faunísitca i vegetal, el ric llegat històric, les feste i tradicions populars, la variada gastronomia, les platges tranquil.les, la pràctica dels esports nàutics, fluvials o de muntanya, les varietats de la caça o la pesca, les bones comunicacions, l’oferta de serveis, etc... permeten que al Montsià es pugui gaudir de la vida, i triar entre múltiples possibilitats per ocupar plenament el temps lliure.

-Àlex Farnós i Bel-

LA COMARCA DEL BAIX EBRE

La característica més rellevant d’aquesta comarca (una de les zones amb clima més temperat de tot Catalunya) és la presència sempre de l’Ebre; una presència que, fins i tot, li dóna el nom.
Un nom i unes formes de vida que han anat configurant el sentiment d’identitat de la gent, en una comarca rica i diversa, plena de contrastos, encabits tots en un àmbit territorialment petit, des de l’interior sec i muntanyenc a les hortes al.luvials, la costa i la immensa planúria del Delta.
I és que la gent del Baix Ebre, com succeeix en altres indrets fronterers i d’intercanvi, hem estat sempre acollidors. La important història dels pobles de la comarca i de la seva capital, Tortosa, bé pot ser, des d’antic, un resum de la de tots els pobles de la Mediterrània que per ella han passat.
Encara avui, els costums i els valors propis de la Mediterrània són els més arrelats a la nostra vida quotidiana i, en especial, a les nostres festes i manifestacions més populars, amb tota la riquesa de formes i d’influències culturals que això suposa i que el visitant podrà copsar tot l’any, en una comarca que, a més, no ha estat malmesa per un progrés malentès.

-M. Carme Queralt-

LA COMARCA DE LA RIBERA D'EBRE

La Ribera d’Ebre és una comarca ja perfectament definida l’any 1258 en disposicions comercials signades per Jaume I “In ripaia juxta fluvium Iberim”. L’Ebre majestuós la vertebra després de rebre el tribut dels afluents pirinencs; el riu quasi es detura ronser formant meandres voluptuosos, com el de Flix, evocadors d’una cal.ligrafia islàmica i diposita el llac puríssim a les seves ribes, assaonant les hortes, quasi sempre antigues illes on maduren fruiters de gran qualitat, gust i dolçor.

L’Ebre, ja a les acaballes del seu llarg recorregut, abans d’arribar al mar, travessa paratges d’impressionant escenografia. Un passeig en barca pel riu permet conèixer uns indrets paisatgístics singulars.

L’Ebre fou camí, vial i carrer Major. A Móra d’Ebre sempre es considerà així i cara al riu s’obrien balcons, finestres i miradors que alegraven clavellineres i geranis de vistoses flors rosades. El carrer de la Barca recorda llaguters i moliners dels vells molins de nau.

Ningú pot quedar decebut de la Ribera d’Ebre si sap trobar i tastar els seus secrets: Ascó, la vila morisca. Tivissa, amb els seus casalicis d’altres temps. Miravet, amb el seu encanteri, a l’ombra dels castell templer, mostra el barri dels artesans del fang, els terrissaires, hereus d’un art tan vell com la humanitat.

-Artur Cot-

LA COMARCA DE LA TERRA ALTA

La Terra Alta és una comarca arrecerada pels Ports d’Horta i Beseit, la Serra de Pàndols i la Serra de Cavalls, envoltada per l’Ebre i els seus afluents, el Matarranya i l’Algars, i oberta a la Mediterrània. Com a comarca eminentment mediterrània, s’hi manifesten en tot el seu esplendor la triple simbologia del blat, l’olivera i la vinya. Si bé, doncs, ja és una comarca especialment apta per al conreu del raïm, Gandesa sobretot gaudeix d’una situació singular i de privilegi. La proximitat de les serres n’arrecera les vinyes del cerç i, alhora, la depressió de l’Ebre permet que hi arribi la bonança del garbí.

-Manuel Sanmartín-

Coneguda arreu pel seu vi Denominació d’Origen Terra Alta, és la comarca amb més hectàrees de vinya conreuada, després de l’Alt Penedès, amb l’identitat pròpia d’un terreny àrid i unes condicions climàtiques difícils.

Com va dir Joan Perucho “és un país fantàstic, una comarca agresta i viril, intacta encara per a la poesia i el misteri” i, com no, pels amants de la pintura com es desprén de l’estada de Picasso a Horta de Sant Joan.

La Batalla de l’Ebre, però, marcà un abans i un després, deixant una empremta difícil d’esborrar a pobles com Corbera d’Ebre o les serrers de Pàndols i Cavalls.

-Aureli Monge-

LA COMARCA DEL MATARRANYA

Aquesta comarca manté un caràcter fronterer, essent terra de pas i nexe d’unió entre la vall de l’Ebre i la Mediterrània. El rio que li dóna nom, la cultura i la llengua mantenen la seva continuïtat amb les comunitats autònomes de Catalunya i València.

Es tracta d’un territori eminentment de muntanya on predominen els Ports de Beseit i les serres interiors que formen les conques del Matarranya i el Tastavins. La presència de grans mases forestals de pinar i garriga es barrejen amb els conreus de secà creant contrastos de gran bellesa.

Però l’autenticitat d’aquesta comarca es dona en el seu valuós patrimoni artístic i els seus pobles amb encant. El nombre d’obres d’art de gran qualitat i atractiu convinen amb uns pobles plens d’encant que inviten a passetjar pels seus carrers i places.

La història habita en gàrgoles, permòdols i belles portalades, espectaculars rossases i vans de laboriosa traceria, façanes renacentistes, soberbis campanars i una esplèndida arquitectura popular.

-Aurelio Monge-

LA COMARCA DEL PRIORAT

La comarca del Priorat s’originà a partir de dos elements complementaris: l’un religiós i l’altre geogràfic. La cartoixa d’Escaladei és l’expressió del primer i el Montsant i la conca del Siurana, del segon. Contrasta i sorprèn la singular bellesa d’aquest territori i el desconeixement que se’n té. Tanmateix, això ha contribuït, sens dubte, a l’equilibri excepcional entre la realitat natural i la intervenció humana.

El Priorat és abrupte; s’hi conjumina l’extensió àmplia que facilita les perspectives d’una lluminositat d’un terreny cantellut i feréstec, que destaca pels colors de la terra roja, de sang i de ferro. La població és d’un cordialitat sòbria. Mai no hi falta la generositat d’una gastronomia excel.lent, que es rega amb uns vins únics, que poden esdevenir, a més, els millors del món. No debades la superació del flagell de la fil.loxera ha estat l’experiència històrica més dura que han sabut superar els prioratins.

El clima convida en totes les estacions a acostar-se a la comarca del vent serè que tempera la calor seca de l’estiu. El Montsant, que arriba fins als 1.166 metres, reclama l’atenció excursionista amb el regal d’un panorama insòlit. Tots i cadascun dels pobles i poblets tenen els trets comuns del paisatge eixut i auster, i les diferències que els destaquen en una varietat harmònica.

-Joan Martí i Castell-

Textes trets de: Catalunya Verda, Guia de Turisme rural - LA VANGUARDIA

aureli MONGE (webmaster)