Recorregut: Riba-roja d’Ebre - Miravet - Tortosa

5a etapa: Riba-roja d’Ebre/Miravet (46km)

km 0 Riba-roja d’Ebre és un poble d’uns 1.400 habitants de la comarca de la Ribera d’Ebre, situat a la riba esquerra del riu, aigües avall de la presa del pantà que porta el seu nom i on té la seu un club nàutic i una sèrie d’activitats de pesca, que intenten promoure un turisme relacionat amb les activitats aquàtiques. El poble és l’inici d’un gran meandre que seguim durant 4,3 km, per girar davant del mas del Futxo en direcció sud-est. En tot moment estem navegant per la cua del pantà de Flix, que trobarem després d’una recta d’uns 3,6 km.

km 7,9 Presa del pantà de Flix. Aquí cal baixar de l’embarcació i traslladar-nos al peu de la presa, que té 11 m d’alçària. La seva resclosa, finalitzada el 1945, serveix com a pont d’unió entre les dues ribes. L’Ebre s’esmuny entre un congost que forma el pronunciadíssim meandre de Flix on hi ha un canvi de sentit de 330° en direcció sud-est. La vila de Flix, que té 4.300 habitants, és el lloc de més estrangulament del meandre, que domina el riu, a l’interior del qual i a l’indret on probablement hi va haver un antic far ibèric, hi ha el castell de Flix, que pertangué als templers primer i als hospitalers després, fins que l’any 1398 la ciutat de Barcelona va adquirir la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic fluvial, controlat fins llavors per Tortosa.

km 12,6 Passat el meandre de Flix girem en direcció sud i enfilem una petita recta d’uns 2,5 km fins arribar al pronunciat meandre d’Ascó, passant pel davant de la vall de Socarrat.

km 15,1 Meandre d’Ascó. Nou gir brusc per continuar després en direcció sud passant pel davant de les centrals nuclears d’Ascó, amb la seva immensa xemeneia de refrigeració. Baixem pel petit assut que subministra aigua a aquest complex i arribem al poble d’Ascó.

km 20,3 Ascó té 1.700 habitants i s’estén per la riba dreta de l’Ebre, encara que té una part del terme a l’esquerra tocant amb Vinebre, anomenada les Illes o plana de Vinebre, per on corria l’antic llit del riu. El castell d’Ascó fou centre d’una comanda templera i després hospitalera. El 1312, en abolir-se l’orde del Temple, va passar a dependre de la castellania d’Amposta i tingué comanador titular fins el 1780. Sortim d’Ascó fent un gir de 90° en direcció est durant 3 km fins arribar davant de l’ermita de Sant Miquel, abans de la font de Beanta. Deixem a la dreta el mas del Frare.

km 23,3 Deixem a la dreta el meandre que forma el mas del Frare i continuem en direcció sud-est, passant pel congost del Pas de l’Ase, en direcció al municipi de Garcia.

km 28,9 Quan arribem a Garcia girem 60° en direcció sud-oest i deixem a l’esquerra un meandre que fa una corba suau i fem cap a la Sènia de Josep Antoni, a la vora dreta del riu, on fem un nou gir de 30° en direcció sud i enfilem cap a Móra d’Ebre.

km 34,7 Móra d’Ebre té 4.800 habitants i és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre. S’estén a la dreta del riu, al centre de l’anomenada cubeta de Móra, una cubeta morfo-lògica enclavada entre el Pas de l’Ase i el de Barrufemes. La vila és al vessant de migdia d’un petit turó al cim del qual hi ha restes de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. Móra d’Ebre queda al marge de la cessió dels territoris que va fer Ramon Berenguer IV als templers. La baronia de Móra passà a formar part del comtat de Prades durant el regnat de Jaume II. La capitalitat de Móra començà el segle XVIII, quan s’intensificà el tràfic fluvial, ja que hi hagué duana. El 1840 es van segregar el Masos de Móra, o Móra la Nova, població de 2.600 habitants, que està situada a la riba esquerra a 300 metres del riu i és un important nus de comunicacions ferroviàries. Seguim navegant en direcció sud passant pel davant de l’illa del Galatxo, que ens queda a l’esquerra.

km 36,6 Passada l’illa del Galatxo, continuem fins al barranc de Banyoles, on fem un gir de 90° i salvem el meandre de l’Illa de Puntxó, que queda a la nostra esquerra, i el contrameandre de les Illetes, que ens queda a la dreta, per acabar en direcció sud-oest. Després de passar per Cal Baltasaret enfilem un petit tram en direcció nord-est i arribem a Miravet.

km 45 Arribada a Miravet

6a etapa: Miravet/Tortosa (35km)

km 0 Miravet té 800 habitants i una extensa història. Des d’aquesta població enfilem en direcció sud-oest i tot seguit passem pel davant del castell de Miravet, que domina estratègicament el pas de l’Ebre; fou conquerit als àrabs per Ramon Berenguer IV el 1152, el qual el donà als templers. Aquests reedificaren el castell i establiren el centre de la comanda o batllia de Miravet; el 1308 fou donat als hospitalers i el 1317 el castellà d’Amposta es reservà la comanda com a dotació personal i esdevingué part de la castellania d’Amposta fins al 1835 en què, de resultes de la desamortització, passà a mans particulars.

km 4,5 Arribem al coll de Miravet, on s’inicia el Pas de Barrufemes o congost de Benifallet, al límit amb la comarca del Baix Ebre. Aquí salvem dos meandres: un primer, el de la Platja dels Penyagats, a la nostra esquerra; i un segon, anomenat de l’Astet, a la nostra dreta. Continuem en direcció sud-oest. Ens trobem davant la Roca Fulletera, divisió històrica del terme de Tortosa, i enfilem cap a Benifallet passant pel davant de l’illa del Nap, a la nostra dreta. La vall del riu queda delimitada al sud-est per la serra de Cardó, divisòria d’aigües entre l’Ebre i la mar, mentre que per la dreta la vall del riu queda encaixonada i tancada per les serres dels Argilars i de Vallplana i els cims de Portell.

km 10,7 Benifallet, població del Baix Ebre de 900 habitants, és a la vora esquerra de l’Ebre. D’origen islàmic, pertangué al terme general de Tortosa des de la conquesta catalana. Aquí fem un gir de 30° en direcció sud i després de passar un petit congost davant del mas de la Cantanda trobem a la nostra dreta un pronunciat meandre, fins que arribem al poblat ibèric de Roca Roja, al marge esquerre del riu.

km 15,9 Roca Roja. Continuem en direcció sud fins a la Cova de Siscar, a l’esquerra del riu, i llavors fem un gir de 45° en direcció sud-est fins arribar al poble de Tivenys, després d’haver superat l’assut de Xerta, de 310 m d’amplada, bé baixant per les rescloses de navegació o amb precaució pel propi assut si l’embarcació ens ho permet. Arribem a Tivenys.

km 21 Tivenys té 960 habitants i s’estén a l’esquerra del riu. Està limitada al nord pels vessants meridionals de la serra de Cardó, Creu de Santos (942 m alt.) i a l’est pels occidentals de la serra del Boix (765 m alt.). Com tota la zona es caracteritza per una part alta de roques calcàries, amb una vegetació molt pobra de coscolls, margalló, garrigues i brolla i algun clap de pins blancs; ve després el replà del peu de les serres o les planes altes tallades pels barrancs, on es conreen els cultius de secà, olivera i garrofer i finalment hi ha les terres riberenques o terrasses d’al-luvions, que és la zona ocupada per les hortes i el cultiu de cítrics. Fem un gir de 90° en direcció sud-oest, passant per davant de Xerta.

km 23,2 Xerta és un municipi de 1.200 habitants estès a la dreta de l’Ebre a l’interior d’un pronunciat meandre. Xerta aconseguí el títol de vila i la separació de Tortosa el 1628, mitjançant una concòrdia amb Tortosa. Destaca l’assut de Xerta, aigües amunt de la vila, construït en diagonal de banda a banda del riu al llarg d’uns 310 m. Sembla que l’obra de l’assut s’inicià en època islàmica, i que fou continuada i restaurada a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa; tanmateix l’obra no fou acabada fins el 1411 sota la direcció de Mussà Alamí. A mitjan segle XIX fou condicionada per als canals de regadiu de l’Ebre. Continuem fins arribar al barranc del Fornets, on fem un gir de 90° en direcció sud-est per salvar el meandre dels Masos de l’Andust i enfilem cap a l’illa d’Audí, que deixem a la nostra esquerra; abans, però, hem fet una petita ziga-zaga per evitar dos meandres poc pronunciats que no ens fan variar el rumb sud-est fins arribar al barranc del Estrets.

km 30 Barranc dels Estrets. Enfilem en direcció sud després de fer un gir de 45°. Passem pel costat de dues illetes; la més gran s’anomena la Xiquina. Fem una petita ziga-zaga de dreta a esquerra i entrem per la riba de l’esquerra, barri de Remolins, i arribem finalment al port fluvial de Tortosa, davant el parc Teodor González de la capital del Baix Ebre.

km 35 Tortosa.

Matí: Sortida en bicicleta des de Xerta, per la Via Verda, fins la Fontcalda per retornar a Benifallet per l'antic camí de l'Estació i el camí de la Barca.
Tarda: Baixada en piragua o canoa per l'Ebre amb un guia, que ens ensenyarà molts llocs interessants, entre ells, la desembocadura del riu Canaletes, la resclosa de l'Assut i ens portarà fins a Xerta, on recuperem els vehicles que em deixat al matí i tornem a casa.

Piragüisme i senderisme