A peu pel Montsant

Recorregut: Itinerari núm. 16: La Morera - Toll de l’Ou - Ulldemolins

Temps: 3,15 hores, sense comptar les parades.

Dificultat: baixa, només cal portar el vestuari més adient i l’equipament normal (aigua, etc).

Descripció de la ruta

Seguirem les marques del GR-171. Podem seguir aquest camí com a excursió d’un dia, o com una fracció d’un conjunt d’etapes aquells qui segueixin la totalitat del GR-171.

Avui dia, cada vegada trobem més excursionistes que dediquen una part de les vacances a recórrer un GR, fent seva la dita dels senderistes: “Un dia de camí, una setmana de salut.”

No tindrem cap problema d’orientació. Es tracta d’un camí ben fressat i ben marcat amb senyals de pintura blanc/vermell, com els GR de tot Europa.

Creiem que és preferible seguir el camí en aquesta direcció, millor que a l’inrevés, ja que així, en aquest sentit, tindrem sempre el sol a l’esquena. És interessant matinar, ja que, amb els primers raigs de sol, les roques del grau de l’Agnet ens mostren uns colors i uns relleus més espectaculars. El nom d’aquest grau li ve donat per l’àlies de l’antic propietari dels terrenys on es troba ubicat.

0:00 h Sortim de la part superior de la Morera, on trobem un cartell indicador prop dels dipòsits d’aigua del poble. Petit replà, on se separen dos camins: el de l’esquerra, descendent, marcat en PR (el PR-C-14, que va cap al grau de Salfores), i el de la dreta, ascendent, que és el que seguirem.

0:05 h Se’n va, cap a la nostra dreta, el sender que duu al grau de Barrots. Nosaltres seguim amunt, recte, per un camí que era empedrat.

0:09 h Després de passar per un pla conegut com Planell del Torró, pel color del terra, arribem a un pal indicador. Bifurcació. El sender de l’esquerra puja cap al grau de la Grallera. Nosaltres seguim les marques del GR-171, cap a la dreta, ascendents. Anem de cara a la Roca Falconera de Dalt.

0:28 h Ens acostem al grau de l’Agnet. Estem molt alts i caminem per una cornisa, sota i arran del cingle. La panoràmica que ens ofereix aquesta balconada és magnífica, ja que tenim els cingles del grau de Barrots al davant. Al fons veiem Siurana i el seu entorn.

0:30 h El sender gira cap a l’esquerra i puja per una canal molt dreta.

0:32 h Canviem de canal, passant a una altra canal situada més a la dreta. La forta pujada continua.

0:34 h Passem per una cornisa; anem a cercar una tercera canal, més a la dreta, i tornem a pujar.

0:36 h Arribem al capdamunt de la canal i del grau de l’Agnet. Es tracta d’un grau que mai no ha estat un camí de bast, encara que els ramats sí que hi passaven.

0:41 h Ens desviem cap a la dreta, amunt, passant per un sender imprecís, i assolim el cim de la Roca Falconera de Dalt, als 1.120 m. Fotos imprescindibles. La Morera ens apareix sota els nostres peus. Modernament, ja hi ha vies d’escalada que assoleixen aquesta esvelta roca. El camí va de biaix, per la carena, cap a la dreta, al nord-est.

0:51 h Nus de carenes. Hi ha un pal indicador dels tres graus: de l’Agnet, de l’Espinós i de Barrots.

0:55 h Nus de carenes. Pal indicador. Som al camí de capçada, que transcorre per la serra Major. Va des d’Albarca, a l’est, fins a Cabassers, a l’oest. El seguim cap a l’esquerra.

0:59 h Pal indicador. Separació del PR que va cap a la cova de l’Ós. Nosaltres caminem cap a la dreta, descendint per una carena secundària.

1:21 h Abandonem la cresta, i passem al vessant dret, a l’est. Aviat passarem entre dues roques, per una escletxa. Arribem a un planell, des d’on fruïm d’una bella panoràmica del barranc dels Pèlags. Hi ha un cartell que ens marca la desviació del PR que duu a la cova de l’Ós, camí que se’n va, planer, cap a la nostra esquerra. Nosaltres baixem fort, cap a la dreta.

1:23 h Arribem al fons d’un comellar. Som al barranc de l’Eixaragall. Seguim barranc avall en fort descens per l’indret anomenat Racó de l’Eixaragall del Grau.

1:28 h Som a la fi de la baixada. Som en un camí travesser que ve des de la dreta. Procedeix del pla del Grau, baixant per tot el barranc dels Pèlags. El seguim, cap a la nostra esquerra.

1:32 h Replà. Cruïlla de camins. Cap a l’esquerra surt el camí de les Pletes. Nosaltres, baixem per un fort pendent, cap a la dreta, fins a creuar el barranc dels Pèlags. Just abans de creuar-lo, veiem a l’esquerra un sender, que en 2 minuts ens duu fins una curiosa cascada i uns llacs, conegut el conjunt com Toll de l’Ou. És obligat visitar-ho, ja que és la joia d’aquest indret i d’aquest itinerari. Fem fotos.

1:34 h Creuem a gual el barranc dels Pèlags, que sol dur aigua, i ens enfilem pel vessant oposat. El camí passa entre boixos molt atapeïts. Forta pujada.

1:37 h Veiem una gran fita. Aquí el GR fa un tomb i gira cap a l’esquerra, ascendent. Si seguíssim tot recte, en fort ascens, passaríem per un antic camí de bast, el que va a la Vorada d’en Franc i també segueix el barranc dels Pèlags, amunt, per la dreta hidrogràfica. Abans d’existir la pista de desforestació, construïda al final dels anys 60, aquest era el camí que seguíem, en davallar des d’Albarca i la Mare de Déu. Avui dia roman abandonat.

1:41 h Avancem per dins d’un ufanós bosc de pins, planers.

1:44 h Creuem a gual el barranc de Parral. L’antic camí remuntava aquest barranc, a cercar el Pi de la Carabasseta.

1:46 h Creuem el barranc de Madalenet, que ens servirà per pujar.

1:50 h Pal indicador. A l’esquerra davalla un camí cap al Toll de l’Ou. Anem cap a la dreta, pujant fort.

2:04 h El camí creua el barranc de Madalenet, gira cap a la dreta i torna a pujar fort. Dins del barranc, per la llera amunt, a 5 minuts trobaríem la cova del Madalenet, als 940 m. Un bon aixopluc, en cas de necessitat.

2:18 h Capdamunt de la pujada. Som al Pi de la Carabasseta, als 1.040 m. El nom li ve dels traginers que, en arribar a aquest indret, al capdamunt del serret, treien la carabasseta per tal de beure i apaivagar la set. Ara passem el serret, iniciant la forta davallada. El camí segueix ben fressat i ben marcat. Tenim Ulldemolins a la vista, i contemplem la serra de la Llena i les antenes. Quan serem a la meitat de la baixada, passarem per sota d’una roca amb forma de proa de vaixell. Se’n diu la Punta de la Galera.

2:43 h Capdavall del descens. Ermita de Santa Magdalena, anomenada “la catedral del Montsant”. Fins aquí s’hi arriba en cotxe, per una pista en bones condicions. Hi ha una font abundosa i també fogons. Sortim de l’indret passant pel camí antic, ben marcat, que passa per uns conreus. Davallem en direcció nord-est.

2:47 h Cruïlla amb la pista que duu a les ermites. Pal indicador. Anem cap a la dreta, sempre avall. Creuem el riu del Teix, que davalla des d’Albarca. Passem per un pont.

3:03 h Quan som a la meitat de la pujada, ens desviem per un camí de carro a la dreta. Seguim pujant.

3:13 h Entrem a Ulldemolins pel carrer de Santa Magdalena. La pista ho fa pel carrer del Balç. Som als 653 m d’alçada. Ulldemolins disposa de tots els serveis i d’un modern càmping amb tots els serveis. També cal esmentar la Fonda Toldrà, on es menja força bé. Es tracta d’una població molt antiga: hi ha troballes del neolític i també restes romanes, època en què fou un important nus de comunicacions. A l’època dels àrabs, formava part del valiat de Siurana. Després formà part del comtat de Prades. Els comtes d’aquesta vila van fer bastir el seu castell al segle XIV. Té una església parroquial dedicada a sant Jaume, bastida al segle XVI. Cal visitar l’ermita urbana de la Mare de Déu del Loreto. És digne de menció que es tracta de la població que celebra cada any un concurs de truites d’espinacs amb suc.