Covents, monestirs i santuaris
Les conquestes i repoblacions del territori des de mitjans del segle XII en endavant donen peu a la fundació de nous i importants cenobis i comunitats monàstiques a les nostres terres. Les ordes del Císter, Agustins, Franciscans, Cartoixos, Mínimes, Carmelites, etc s’instal.laren aquí i allà. Famosos són els monestirs de Poblet (Patrimoni de la Humanitat), Santes Creus i Rueda, tots ells cistercencs, però també hi ha d’altres importants que mereixen el nostre reconeixement:
  |
 |
|
Convent fortalesa de Miravet***
Obra dels frares guerres de l’orde del Temple construït entre 1153 i 1167, contemporàni de Poblet, és totalment innovador dins el context de l’arquitectura religiosa i militar de l’època i segueix el mateix estil cistercenc. Amb gran maestria i enginy resol l’integració de la planta monàstica i les dependències conventuals pròpies dels frares amb els espais pròpis de les armes i la cavalleria, tot en un mateix cos sobirà fortificat. Destaca de tot el conjunt el temple romànic de Santa Maria de Gràcia elevat a primera planta (sobre el celler) amb atri claustral adosat i rosassa interior protegida per dos esbeltes finestres exteriors que el fan únic dins l’arquitectura religiosa de l’època.
Tel. 977 407 368 |
 |
|
|
Convent de Sant Salvador d’Horta***
Antic convent franciscà de la Mare de Déu dels Àngels, situat a 2km d’Horta a peu de la muntanya de Santa Bàrbara. La construcció de l’església s’atribueix als templers (s. XIII) i la portalada a l’obra dels hospitalers (s. XIV) seguint l’estil gòtic propi d’aquests Ordes. El claustre i les dependencies anexes corresponen al convent franciscà posterior.
Tel. 977 435 686 |
 |
|
|
Convent de Benifassà**
El convent de Santa Maria de Benifassar està situat a La Pobla de Benifassà, en la carretera de la Sénia a Castell de Cabres. Es tracta d’un monestir cistercenc construït a finals del s. XII sobre les ruïnes del castell àrab de Ben Hassan. Juntament amb els monestirs de Rueda, Poblet, Santes Creus, etc, forma part de l’autèntica ruta del Císter.
Obert només els dijous de 13-15 h. 977 729 051 |
 |
|
|
Santuari de la Virgen de la Fuente***
A 2 km de la població de Pena-roja de Tastavins es troba aquest magnífic conjunt arquitectònic (BIC) format per l’ermita antiga, la barroca i l’hospederia. L’ermita antiga (s. XIII) té planta rectangular i arcs diafragmàtics que soporten una de les més belles sostrades d’obra mudèjar del gòtic llevantí. La decoració exterior és d’un interés extraordinari amb figures que mostren un fantàstic món irreal.
Tel. 978 896 802 |
 |
|
|
Cartoixa d’Escaladei**
Fundada en el segle XII per Alfons el Cast, fou la primera Cartoixa de la península i donà origen al nom de la comarca. Arribà a tenir tres claustres amb un total de 30 cel.les, després de successives ampliacions i reformes als segles XVII-XVIII. L’exclaustració del 1835 posà fi a la vida monàstica d’Escaladei. Des de 1980 és de la Generalitat de Catalunya (BIC) qui l’ha consolidat i ha reconstruït una cel.la completa com les originals. No obstant l’estat de ruïna de la totalitat del conjunt arquitectònic aquest té un encant especial que no deixa indiferent al visitant. 977 827 006 |
 |
|
|
Santuari de la Fontcalda**
Es troba en un lloc aspriu i ferèstec de gran bellesa natural per on passa el riu Canaletes i on les aigües brollen a 25º C. El conjunt està format per l’Església de la Mare de Déu de la Fontcalda i l’antic balneari, originaris del s. XVIII i remodelats al s. XX. Avui és un important centre d’estiueig i un dels enclavaments més importants de les Terres de l’Ebre. Per aquí passa la Via Verda de la Vall de Safan.
Tel. 977 428 309 (de Set. Santa a l’agost). |
 |
|
|
Convent i ermitatge de Cardó
Penjat sobre un penya-segat de 150 m d’alçada s’aixeca l’antic convent de Sant Hilari de Cardó. Fou l’any 1605 quan s’establí l’orde del Carme, enmig d’un bucòlic entorn natural d’indescriptible bellesa envoltat de fonts amb propietats minero medicinals. Prop d’aquestes fonts es van construir 14 ermites que avui es troven en un trist estat d’abandó en mig del bosc i la vegetació que les ampara. En estat de ruïnes es troba també el convent i els edificis adjacents del balneari que es construí el 1866 en ser declarades, les fonts, d’Utilitat Pública i ara són explotades pel grup Pascual. Aquest ha manifestat el seu interès per recuperar l'antic balneari i entorn amb un projecte que es materialitzarà en els propers anys.
Mereix la pena pujar i contemplar l’espectacle que ofereix el conjunt i l’entorn. |
 |
|
|
Convent de Santa Clara de Tortosa
Destaca pel seu claustre del segle XIII, de l’escola gòtica provençal, i les restes (arcs apuntats) de l’església templera de Sant Miquel, de construcció anterior al convent. |
 |
|
|
El Convent de la Fresneda**
L’antic convent de los Mínimos fou construït entre 1593 i 1613 i, a pesar de les guerres i la desamortització encara conserva la seva façana plateresca, murs i dependències. Recentment ha estat restaurat amb estima i s’ha convertit en un magnífic i encantador hotel. 978 854 850 |
Últimament el turisme "de monestir" és molt sol.licitat però a les terres de l'Ebre encara no hi ha hostatgeries com, per exemple, a Vallbona de les Monges o Poblet. Només "El Convent" de la Fresneda permet gaudir de les instal.lacions (reformades) de l'antic convent.
|
|
|
Temps de monestirs
En l’època medieval, mai hi va haver un monestir que es pogués considerar com a típic. Uns eren grans i rics, altres petits i pobres; alguns estaven a les ciutats, altres al camp i altres en mig de paratges completament apartats.
Havia diferents ordes religioses, algunes religioses i militars, i cadascuna d’elles tenia les seves propies regles i, a mesura que el món anava canviant la vida als monestirs també va canviar.
A les terres de l’Ebre la vida monàstica fou introduïda pels templers a Miravet a qui seguiren els cartoixans d’Escaladei, els cistercencs a Benifassà, els hospitalers a Ulldecona i els calatraus a Alcanyís. Més tard arribarien moltes altres ordes, com la dels carmelites a la Vall de Cardó, entre altres.
D’ells hem heretat un llegat arquitectònic importantíssim.
|
|
