Però en 1743, al replegar-se del castell la guarnició de Felip V a Tortosa, la imatge va desaparèixer...

Durant anys la venerada imatge fou buscada, generació rera generació, sense èxit. La Novena diu “però l’esperança de recobrar la Imatge de la Verge de Gràcia no es perdé mai i els ancians narraven amb llàgrimes als ulls als jovents les grandeses, els favors i beneficis que els atorgaven”.

Fins que, després de 70 anys perduda, fou trobada a casa del prior D. José Della de Tortosa i tornada a Miravet, remuntant l’Ebre en processó fins lo Molí Salat on fou rebuda pels priors de Miravet, Rasquera i Móra i una multitud de gent vinguda de tot arreu. El prior de Miravet, D. Juan Bta. Soler, es dirigí a la població així: “Aquí teniu fill, la Verge de Gràcia, que tant desitjaren veure vostres avantpassats. És la templaria...” i tots ploraren d’emoció.

L’alegria i la festa fou tan “ruidosa” que es proclamà la tornada com el dia de la Festa Major de Miravet, el 23 d’octubre (traslladada al 12 més recentment).

Per a la nova presa de possessió fou condicionada la capella del castell amb un retaule especialment dedicat (avui desaparegut), però aviat vindria la Guerra dels Set Anys i, per que no fos profanada de nou, fou retirada a l’Església Parroquial del Cap de la Vila.

La baixa de la imatge, segons els documents, es va fer per via de rogativa, perquè una epidèmia feia estralls a les poblacions veïnes però aquesta no va afectar a Miravet. Des de llavors que la imatge fou venerada a l’Església Parroquial, l’actual l’Església Vella.