En 1535 l’aljama morisca del poble inicià una campanya de captació de diners per contribuir amb l’obra, com a mostra de la seva conversió, aportant 3.000 ducats (tota una fortuna) i la mà d’obra.
Un tal Maçot, que treballà als 18 anys a l’obra, la va veure acabada als 38 anys. Era un dels cristians nous, convertit al casar-se amb una noia cristiana de Tivisa (mitjançant un pacte entre famílies més l’aportació d’un dot considerable). Però això no el salvà de l’expulsió, portada a terme en 1610, quant comptava 63 anys...
Al nostre veí Maçot li tocà viure l’exili a un país que no era el seu, deixant en aquesta terra més de 30 generacions enterrades. Ni els cristians d’ara compten amb tantes generacions...
Era el consell o tribunal del poble encarregat de gestionar les seves competències administratives i judicials. Estaba format per l'al-Qaid o alcalde, governador militar del castell; el uazír o visir, governador civil; el cadi o jutge; l'alfaquí, encarregat d'interpretar la llei alcorànica i un grup d'ancians escollits pel poble. Fou el precedent dels nostres ajuntaments.
Aquest espai també servia de medersa o escola on l'alfaquí instruïa als jovens en el coneixement de l’Alcora.
|
 |
Dos dels monuments més importants i representatius del Poble antic de Miravet són la Seu de l'Aljama morisca i el Temple renaixentista o "Església Vella". Ambdós formen part del mateix conjunt arquitectònic, amb el mirador de la Sanaqueta al davant.
L’Església Vella adopta aquest mot al deixar de ser el Temple parroquial de Miravet, l’any 1965, i construir-se la nova església a baix, al poble.
Fou construïda pels cavallers de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan, també coneguda con l’Orde de Malta, entre 1565 i 1585, en substitució de l’antiga mesquita i en ple procés de conversió dels moriscos al cristianisme.
L’edifici fou consagrat a Sant Joan Baptista, patró dels hospitalers. Es tracta d'un temple de planta en creu i nau central de volta de mig punt atrompetada, capelles laterals, creuer amb cúpula central i absis rectangular amb volta de forn.
El conjunt arquitectònic gaudeix d’una harmonia estètica i unes magnífiques proporcions geomètriques amb una acústica sorprenent que, juntament amb la decoració original interior, recorda l’obra de Brunelleschi i Vignola, d'una gran puresa estilística on predomina el blanc i el gris, tal i com es pot apreciar a l’esgrafiat original de la cúpula.
Les pintures murals, de caràcter religiós, són més tardanes, del 1730, i corresponen al període barroc quan, després de la Guerra de Successió es recuperà el temple. De la mateixa època daten l’ampliació del cor per ubicar l’orgue, desaparegut durant la Guerra Civil. Fou aquesta última guerra i en concret la Batalla de l’Ebre la que afectà més a l’estat i el futur de l’edifici.
Durant les revoltes anticlericals del 36 foren cremats els retaules renaixentistes i les imatges a la plaça de la Sanaqueta i la Mare de Déu de Gràcia fou llençada al riu.
A la segona contraofensiva el poble fou bombardejat per l’aviació alemanya i un obús va travessar la cúpula sense arribar a esclatar a l’interior.
Es recuperà provisionalment mentre duraren les obres de la nova Església al mig del poble. L’any 1965 fou desconsagrada i durant anys va patir els efectes de l’abandó i la deixadesa que posà en perill l’integritat de l’edifici. Es van fer mal les teulades, les finestres i les portes, bona part dels arrebossats de les parets interiors i amb ells les pintures murals, els bancs i reclinatoris...
Fins que als anys 80 s’organitzà un col.lectiu de gent en pro de la recuperació del patrimoni històric i cultural de Miravet, doncs no només perillava l’Església Vella, també el Castell i tot el Poble Antic. Així es creà el Patronat de l’Església Vella qui té la concessió del Temple per 30 anys menys un dia.
*A les dovelles de les portes es poden observar els impactes de metralla ocasionats durant la Batalla de l'Ebre.
Actualment el monument es fa servir, principalment, per a fer concerts de cant coral, música antiga i clàssica, així com exposicions de pintura, fotografia, etc.
També es poden concertar visites guiades per a grups.
Fou fundat per a promoure la recuperació del patrimoni històric i cultural de l’Església Vella de Miravet. Porta més de 15 anys actuant a l’edifici i ja ha aconseguit restaurar la teulada, les portes i finestres, consolidar el paviment, recuperar una de les campanes, fer la instal.lació elèctrica i l’enllumenat exterior, condicionar les capelles per acollir exposicions i la recuperació i catalogació dels tubs de l’orgue així com les obres de la sagristia.
L’actuació més destacada fou, sens dubte, la restauració de la teulada i l'aïllament interior del vent i la pluja que va fer molt de mal a les pintures murals.
Una altra fou al cementiri de la Sanaqueta per traslladar les restes mortuòries a l’interior de l’Església dins de dos osseres soterrànies.
La darrera actuació ha estat la restauració de l’arc mudèjar de l’aljama-mesquita i el trasllat d’un seguit de curioses rajoles amb pintures iconogràfiques medievals pertinents a les tres cultures que van conviure al poble, que foren retirades de l’Església a l’Arxiu de Tortosa i ara es troben exposades al cor de la mateixa l’Església.
També cal destacar l'interès del Patronat per promoure activitats culturals variades que van des de concerts a exposicions o les visites guiades, que s’han de concertar prèviament.
I tot això ha estat possible gràcies a les donacions, la voluntat i el treball inesgotable de la gent del Patronat i Miravet que, sense rebre subvencions de cap tipus, ha fet possible que avui aquest Temple s’hagi salvat i consolidat, essent un dels monuments més representatius i amb més història de Miravet.
Text: aurelio monge ©2002-2003, "Guia de Miravet"
|
