L’orde religioso militar del Temple va ser fundat a Jerusalem l’any 1120 i va prendre com a seu un edifici situat al lloc que antigament havia ocupat el temple de Salomó: d’aquí el seu nom. La seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats.
El 1129 va ser reconegut en el Concili de Troyes, en què va tenir com a principal valedor l’influent sant Bernat de Claravall. Innocenci II li va atorgar les butlles i els privilegis més importants i, el 1147, Eugeni III li va concedir l’hàbit distintiu amb la capa blanca i la creu vermella.
Des del principi, va ser molt ben acollit a Occident, on va instal·lar nombroses comandes per administrar els enormes beneficis rebuts. Fins a la seva dissolució, el 1314 per Climent V, el Temple va crear una estructura d’almenys 870 castells, preceptories i cases subsidiàries, els exemples de les quals encara es poden trobar en gairebé tots els països de l’occident cristià i bona part del Pròxim Orient.
El Temple a la Corona d’Aragó s’estableix cap al 1130. L’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars. Aquestes últimes, per raons òbvies, només van existir en Terra Santa i a la Península Ibèrica.
L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València. El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars.
Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.
Domus Templi (els dominis del Temple) vol oferir al visitant la possibilitat de conèixer in situ l’obra i la història del Temple en la Corona d’Aragó. Es tracta d’un patrimoni arquitectònic singular i de gran interès històric, fins ara molt poc conegut.
La ruta discorre, bàsicament, pels territoris fronterers dels antics regnes cristians i musulmans de les conques del Cinca i del Segre i la major part de l’últim tram de la conca de l’Ebre, incloent-hi el Maestrat i el nord de l’actual província de Castelló. En aquests territoris els templers van disposar d’amplis dominis, que van organitzar en grans comandes, com les de Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola.
Castells comanda, torres, cases de camp, esglésies, conjunts urbans construïts en els seus dominis, que en gran part han arribat fins als nostres dies, estan presents al llarg de tota la ruta i són el millor testimoni de l’empremta que va deixar el Temple en els antics regnes de la Corona d’Aragó.
Descobreix un dels millors exemples de l'arquitectura romànica-gòtica, religiosa i militar, de tot Occident...
Aventura't amb l'Aureli Monge en un viatge històric fantàstic al món dels templers, amb la intepretació del personatge original d'en Jaume de Garrigans, escrivà del mestre Ramon de Saguàrdia, durant els últims dies del Temple.
La visita guiada pel poble antic tracta la història i l'arquitectura del conjunt del castell mitjançant les explicacions del guia i l'audiovisual sobre el castell i els templers (a l'Església vella). A més pot incloure l'acompanyament fins el monument amb l'interpretació exterior del conjunt arquitectònic.
La visita a l'interior del castell pot desenvolupar-se per lliure, seguint la senyalització del monument i/o amb la guia pràctica del castell.
*Recordeu que els autocars no poden accedir fins al castell.
* Més Info: 656 266 398
|
 |
El castell de Miravet hagués pogut tenir el seu origen en la intenció de reforçar la frontera de l’Ebre per part de l’Emirat de Córdoba davant les campanyes de Carlemany i el seu fill, Lluís el Piadós, entre finals del segle VIII i principis del IX. El curs de l’Ebre, entre Saragossa i Tortosa, fou reforçat amb noves fortificacions i torres de comunicacions, i el lloc estratègic de Miravet no fou una excepció.
A finals del segle IX, els Banû Qasi reconstruïren Lleida i els hisns de frontera, Montsó, al Cinca, i Mequinensa, a l'Ebre, peces clau en la defensa del territori muladí. Tortosa també reforçà les seves fronteres amb el hisn de Siurana, seu d’un petit waliat, i el hisn de Miravet, que controla la porta de l’Ebre: el Pas de Barrufemes.
Aquestes accions motivaren l’enfrontament entre aquests i Guifré el Pilós, qui fos derrotat i mort a conseqüència de les ferides. Més tard, després de la desfracmentació del Califat i els resultants regnes de taifes (s. XI), el hisn de Miravet agafaria un fort protagonisme amb l’imperi almoràvit. Aquests l’escolliren com a centre estratègic del seu poder militar, a l’interior de les terres de l’Ebre, i el convertiren en un autèntic ribbat consagrat a la guerra santa: la yihad.
Foto: Joan Juvé
Aprofitant el trencament de l’imperi almoràvit, envaït pels almohades, i la caiguda de la seva capital, Marràqueix, el 1147, s’inicia la conquesta cristiana del territori final de l’Ebre, entre Tortosa i Lleida.
Miravet seria l’últim i més fort reducte de resistència islàmica de tot l’Ebre i no cauria fins l’agost de 1153, a mans del comte Ramon Berenguer IV, "després de mesos de setge ferotge i una sagnant batalla contra els màrtirs d’Al.là".
L’Orde del Temple va rebre en donació el castell de Miravet, amb totes les seves propietats, castell i viles, el mateix dia de la conquesta. Fou el Districte de Ribera, a mig camí entre la Província i la Comanda, que comprenia les actuals comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Foto: Vicent Borràs
Ampliat, reformat i convertit en castell convent pels templers, aquest seria novament consagrat a la guerra santa contra els infidels.
Un nou i innovador castell croat considerat avui dia el millor exemple de l'arquitectura romànica, religiosa i militar, de l'Orde del Temple a tot Occident.
A finals del segle XIII es va convertir en la seu de l’Orde a la Corona d’Aragó, centralitzant aquí l’arxiu i el tresor principal així com la residència del mestre provincial.
Foto: Jordi Balart
Després de 150 anys de domini, els templers resistirien en la mateixa fortalesa, com els últims almoràvits, un llarg setge, però no a mans dels infidels sinó dels seus propis germans de religió i el seu propi rei: Jaume II. Fou durant el procés iniciat contra l’Orde en 1307, per part del rei de França, Felip IV, i el mateix papa, Clement V.
Foto: Vicent Borràs
Els dotze de mesos que durà el setge de Miravet situen aquesta gesta èpica en l’episodi més transcendental, i millor documentat, de la llarga història de Miravet. Un episodi que cada any es representa, el segon cap de setmana, al lloc original dels fets: el castell de Miravet.
L’any 1312 el papa va dissoldre l’Orde. Malgrat totes les acusacions, els templers catalans serien declarats innocents, però les seves possessions van passar a mans dels hospitalers on romandran fins el segle XIX.
A partir d’aquest moment el castell de Miravet va perdre el seu prestigi i només seria protagonista en les diferents guerres civils de la nostra història. Des de la que enfrontà, al segle XV, a la Generalitat amb el rei Joan II, passant per la guerra dels Segadors, època en que s’adaptà el fortí a l’artilleria, seguint per la guerra de Succeció, al començament del segle XVIII, en que fou ocupat per les tropes borbóniques.
Foto: aurelio monge
El 1750, seguint les ordres d’expugnació i espoliació donades per Carles III, seria desmantellat en bona part, moment en que va perdre les arcades i construccions més originals de l’època dels templers.
Al segle XIX va patir els efectes de les guerres carlines, convertint-se en un reducte dels partidaris dels pretendents absolutistes, essent d’aquest temps les espitlleres que coronen les muralles.
A la guerra civil espanyola es va fer servir de caserna militar, tant pe la banda nacional com del republicà, en diverses ocasions, al llarg de les 35 ofensives que es duran a terme a la Batalla de l’Ebre. A la segona contraofensiva va rebre impactes de diversa consideració.
La Batalla de l’Ebre acabà amb una xifra de morts esgarrifosa, superant les 100.000 baixes (a mil morts per dia) amb una milícia masculina d’edats compreses entre els 16 i els 18 anys: la Lleva del Biberó.
Quan la desamortització de Mendizaval al 1835, el castell passà a mans privades fins que el 1990, els propietaris, el donaren a la Generalitat de Catalunya. Amb el patronatge de l’Associació Nuclear d’Ascó es va portar a terme una fase inicial de consolidació i adaptació per a la seva visita, obrint-se a les visites l’any 1994, i actualment està pendent d’una acurada restauració que, tots esperem, faci honor a la seva història.
Fou declarat Bé d’Interès Cultural el 1995 i l’any 2000 ja es va situar davant els cinc primers monuments més visitats de la Generalitat de Catalunya, després de Sant Pere de Rodes, Santes Creus i La Seu Vella de Lleida.
Text: aurelio monge ©2002-2003, "Guia Visual del Castell de Miravet"
Com a monument declarat BIC, propietat de la Generalitat de Catalunya, disposa de tiquet d'entrada i horaris d'estiu i hivern, però es recomana trucar abans per si està tancat per restauració.
Disposem de la Guia Visual Pràctica del Castell de Miravet editada per mi mateix i en Joaquim Marsal en col.laboració amb el Museu d'Història de Catalunya, que marca l'itinerari de visita i reconstrueix, amb ilustracions i seccions, com era el castell en l'època dels templers amb descripcions de totes les dependències i una síntesi històrica molt acurada.
La Guia Visual, es troba disponible a la venda al mateix castell i a Lo Racó del Temple, a la plaça de l'Arenal.
També disposa de servei d'audioguia en idiomes que permet ampliar els continguts de la Guia Visual.
|
