El 25 de juliol s’inicià el que es convertiria en l’últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil. L’Ebre es tornà a convertir en línia de foc com ja ho havia estat en tantes altres guerres del passat.

Miravet, entre dos focs, havia estat ocupat pel 9è Batalló de San Quintín de la 50 Divisió de l’exèrcit marroquí, comandades pel coronel Campos; mentre a l’altre costat del riu la Divisió número 11 i dues Brigades de la 46, del V Cos de l’Exèrcit a càrrec del Tinent Coronel Enrique Líster, s’organitzaven a Ginestar...

"Foren aquestes unitats, 11 i 46, les que passaren l’Ebre davant Miravet, per la partida de les Illetes. Primer el van fer amb barques i, una vegada guanyada l’altra riba i consolidat el petit cap de pont, van estendre passarel.les per facilitar el pas del gruix de les forces*. Per facilitar i accelerar encara més el pas de les tropes es van estendre gruixudes sirgues entre una i altra vora col.locades al nivell del riu."

Foto del pas per Miravet: un muntatge?

L’operació es va portar a terme sense complicacions. Les primeres reaccions no van tenir lloc fins que els soldats de la 9a Brigada, comandades per Matías Yagüe i el Comissari José Cuevas Lluvas, van aconseguir arribar a les platges oposades des del meandre del riu immediat al caseriu urbà. Una metralladora emplaçada a la mateixa vora començà a disparar, resultant ferit Vicente Jiménez mentre assenyalava els cingles pròxims al castell a la 4a Companyia del 4art Batalló per la seva ocupació. Immediatament fou reduïda per la Secció Especial del mateix Batalló després d’un breu combat que donà mort als seus servidors. (...) L’ocupació del poble s’aconseguí sense cap tipus de resistència.

vista de les platjes del riu per on creuaren els soldats

Desbordades les Companyies del 7è Batalló d’Arapiles, aquestes van rebre ordres de concentració de les forces al castell, posició fortificada a fi de resistir en la mesura del possible. No hi va haver combats a l’interior de la població, dirigint-se els soldats a la veu dels seus oficials: -Fuerzas al Castillo-, al cim parapetant-se i resistint mitjançant foc de fusell i granades de mà.

Per eliminar el focus de resistència existent foren necessaris atacs frontals a càrrec de les Companyies del 3er Batalló de la 3a Brigada i el Batalló Especial d’artilleria, així com l’emplaçament de peçes a l’altre costat del riu, al Mas de Reparo, des d’on dispararen amb encert sobre els matacans i les espitlleres.

A partir de les 8 hores, la 37 Brigada de la 46 Divisió, incloses les seves companyies de metralladores, creuaren el riu nedant i passaren el castell en direcció al Pinell ocupant el Vértice Rey, lloc de comandament de la 1a Brigada de la 50 Divisió nacional. Mentre, encara resistia a la vella fortalesa.

Vista de les espitlleres del castell amb el Mas de Reparo al fons

L’acció coordinada del Batalló Especial i del 3er Batalló de la 9a Brigada aconseguí finalment la rendició de les forces assetjades al castell; aquestes, sense aigua ni queviures i quasi sense munició s’entregaren a les 14 hores de la jornada del 25, hissant-se al punt més alt la senyera republicana. Les baixes foren nombroses entre els oficials i la tropa, amb la mort el Comanador del 7è Batalló d’Arapiles, a conseqüència dels atacs directes de les peçes d’artilleria, així com les destrosses ocasionades a la fortalesa.

Més informació: LA BATALLA II

* Cita: Testimoni d’en Salvador Arnau Ferrán, caporal de la 9a Brigada Mixta de la 11 Divisió.

Text: llibre "La Batalla del Ebro", de Luís Mª Mezquida y Gené (1973).